MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP PSC AL CONSELL COMARCAL DE L'ALT EMPORDÀ EN DEFENSA DELS MICRO-POBLES. VOTAT PER CIU-ERC-ICV-PSC a favor i en contra només el PP

Davant les insistents notícies sobre la possible fusió de municipis per a reduir-ne la quantitat i aconseguir un major estalvi en la despesa pública, els “micropobles”, els municipis més petits de 500 habitants, que són 338 dels 952 que hi ha a Catalunya, exposeM: 1.- Que la realitat geogràfica i humana de Catalunya ha fet que, al llarg de la història, l’assentament humà es dispersés per tot el territori i constituís la riquesa cultural, tan en patrimoni tangible com intangible, fruit de la varietat, que tenim en aquests moments. 2.- Que, malgrat tenir només un 1,8 % de la població de tot Catalunya, gestionem el 56 % del territori, un espai que requereix de coneixement i que necessita d’un “carinyo” particular que els que hi vivim sabem donar-li 3.- Que el nostre territori és com és, i la nostra història i la nostra població també. Així doncs, mentre hi hagi ciutadans al territori, hem de ser conscients que els serveis mínims s’han de seguir donant, tan si els municipis es mantenen independents com fusionats, pel que poca cosa –o res- s’estalviarà de l’erari públic si es materialitzen les fusions, tenint en compte que l’argument que es fa servir a favor d’aquestes és el de l’estalvi 4.- Que tots estem d’acord –és més, ho demanem insistentment- en mancomunar tots aquells serveis factibles de ser mancomunats i, a ser possible, sense haver de crear ni mancomunitats –valgui la redundància- ni consorcis, que això sí que encareix i complica l’administració, si no fent servir organitzacions administratives existents (com els Consells Comarcals) que s’haurien de dotar de les competències necessàries per a gestionar aquests serveis 4.- Que el que s’ha d’abaratir és la quantitat –creiem- inútil de paperassa que ens obliguen a fer per a qualsevol cosa, i que representa una enorme despesa en hores de personal i material fungible 5.- Que quan es parla d’economia d’escala no s’hauria d’oblidar de parlar també d’economia de proximitat, i comptabilitzar totes les hores que alcaldes i regidors posen gratuïtament –i de bon grat- al servei de la comunitat, substituint personal no existent en aquests municipis. 6.- Que qualsevol estudi i informe que es fa al respecte, es fa massa sovint des de despatxos de ciutat i amb mentalitat de ciutat i, excepte mínimes i honroses excepcions, no es pregunta ni s’escolta als que estan a primera línia de foc en el dia a dia de la gestió d’aquests municipis És per tot això que demanem que Es considerin tots els municipis de Catalunya, grans, mitjans, petits i molt petits, com a entitats autònomes que són importants, necessàries i imprescindibles per a l’existència del país, per a preservar la seva història, el seu patrimoni natural i les seves tradicions i que, en el cas que això es posi en qüestió i s’hagi de debatre el tema de la fusió de municipis petits amb d’altres més grans, es faci de manera que s’inclogui en el debat els representants dels més petits de tots –que nosaltres anomenem “micropobles”- que són els que coneixen, per experiència i vivència, la seva autèntica realitat. L’ELIMINACIÓ O LA FUSIÓ FORÇOSA DE MUNICIPIS, I SOBRETOT LA DELS “MICROPOBLES”, NO APORTARIA CAP SOLUCIÓ A L’ACTUAL CRISI Fer trasllat d’aquest acord a...

Moció presentada pel Grup Municipal Socialista de Roses. Aprovada amb els vots afirmatius de PSC i Gent del poble i amb les abstencions de CIU i PP

DE SUPORT A LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR PER LA REGULACIÓ DE LA DACIO EN PAGAMENT, LA PARALITZACIÓ DELS DESNONAMENTS I EL LLOGUER SOCIAL El creixement de l’economia catalana ha estat lligat, en els darrers anys, a la construcció de l’habitatge i la inflació de l’activitat immobiliària. El trencament d’aquest cicle econòmic ha provocat una forta crisi en el sector, que ha produït acomiadaments massius de treballadors i de treballadores, la pèrdua d’importants recursos privats i públics i, el que és encara més greu, la pèrdua de l’habitatge habitual a milers de famílies catalanes, condemnant a la vegada a desenes de milers de persones a una situació d’alt risc social per causa del sobrendeutament. Avui dia la principal causa d’endeutament de les famílies al nostre país és el crèdit hipotecari. Cal una intervenció urgent de les administracions públiques per tal de fer front als efectes de l’actual problemàtica i cal, també, la reforma del marc legal vigent pel tal de reduir les situacions de sobreendeutament, limitant els efectes d’aquesta situació en la renda familiar per evitar que esdevingui un factor d’exclusió social. Per tal que es pugui planificar la intervenció ordenada de les administracions públiques responsables per llei de garantir el dret d’accés a l’habitatge al conjunt dels ciutadans que ho necessitin es necessari procedir, també de forma immediata, a la reforma legislativa que impedeixi el desnonament del seu habitatge habitual a aquelles persones i famílies deutores, que per raons alienes a la seva voluntat no puguin fer front als deutes hipotecaris, garantint-los un lloguer social, ja sigui al mateix habitatge o un d’altre. Ens cal per això el ferm compromís del Govern de l’Estat per dur a terme les reformes legislatives pertinents i del Govern de la Generalitat per tal de posar en funcionament el màxim de recursos i mitjans per a garantir la mediació pública entre deutors i creditors i l’accés a un habitatge en règim de lloguer a les persones i famílies afectades. El Govern de Catalunya, a la vegada, ha de cooperar de manera activa amb les administracions locals i les entitats cíviques i socials que treballen amb el mateix objectiu. Fruit del treball establert amb les organitzacions socials del país, estem plenament convençut que l’únic camí per cercar sortides als sectors socials més vulnerables pel que fa al dret de l’habitatge, és la creació de grans acords de diàleg social capaços de sustentar l’acció de govern solidària i de cohesió social que faci efectiu el dret d’accés a un habitatge digne al conjunt de catalans i catalanes. Per tot això, manifestem el nostre suport a la Iniciativa Legislativa Popular per a la regulació de la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i el lloguer social i acordem: 1. Instar el Govern de l’Estat a que en el termini de tres mesos presenti a les Corts Generals un projecte de llei que incorpori la dació en pagament a l’ordenament jurídic, en els casos que afecti la residència habitual. 2.    Instar el Govern de l’Estat a dur a terme les reformes legislatives que impedeixin el sobreendeutament de famílies i persones i que, a la vegada, els garanteixi el dret constitucional i estatutari d’accés a l’habitatge. 3.     Instar el Govern de l’Estat a establir un marc estatal de mesures necessàries, de comú acord amb les comunitats autònomes, per tal que les persones desnonades o amb risc de desnonament comptin amb els ajuts necessaris per accedir a un habitatge de lloguer, i/o tinguin dret a optar, si s’escau amb la mediació de l’administració pública davant amb les entitats financeres per tal que puguin romandre a l’habitatge hipotecat en règim de lloguer o d’usdefruit durant un període determinat fins a l’obtenció d’un nou habitatge. 4.     Instar el Govern de la Generalitat, mitjançant l’Agència Catalana de l’Habitatge, a establir de forma urgent un programa de mesures, coordinades amb el món local, de seguiment a les persones i/o famílies en situació de desnonament, garantint el seu reallotjament en nous habitatges en règim de lloguer assequible, així com de suport i assistència jurídica i financera a les famílies i/o persones que estan en situació de risc de perdre el seu habitatge per deute hipotecari, ampliant els recursos del Servei Públic d’Atenció a les Persones que pateixen aquesta situació ( OFIDEUTE). 5.       Instar el Govern de la Generalitat a establir un marc estable de coordinació amb les administracions locals que en aquests moments estan assumint l’impacte socioeconòmic dels processos de desnonament de famílies a les nostres ciutats. 6.     Instar el Govern de la Generalitat a fer les modificacions legals necessàries per tal de que, en els casos de l‘habitatge habitual, quedi suspesa l’execució hipotecària a aquelles persones i/o famílies sense ingressos i que es troben en una situació de risc d’exclusió acreditada pels serveis públics d’atenció social, per un període no inferior a dos anys , que permeti, a la vegada, dur a terme les mesures d’atenció a les dites persones i famílies a fi i efecte del seu reallotjament segur i assequible. 7.       Fer arribar aquest acord al President de la Generalitat de Catalunya, a la Mesa del Parlament de Catalunya, al Ministeri de Fomento, a les Mesa del Congrés de Diputats i del Senat, etc.